08 Feb a damià
Des de fa milers d’anys l’home s’ha concentrat en els atributs personals. Signes de la seva posició en la societat del seu indret en la xarxa de responsabilitats del sistema social. Amb el temps s´arribà a una convenció i les variades cultures establiren diversos estils d’elements decoratius que es realitzaren amb gran habilitat. Podem anotar les diferències en col·lectius humans segons la seva condició de nòmades, de caçadors, d’espigoladors o d’agricultors. D’alguna manera els sistemes de signes han sobreviscut fins els nostres dies com podem veure en els símbols de la milícia, de la clerecia, de les distintes organitzacions arreu del món i a grups separatistes de cada societat.Mes, des dels finals del segle XIXè paral·lelament al desenvolupament de la independència de l’art, les definicions per distingir l’art de l’art resten més i més difuses. Els gran artistes i arquitectes de la modernitat, postmodernitat i contemporanis, s’agradaven de jugar amb l’aspecte decoratiu, fins i tot en el disseny de joies solitàries, mancades de valor dels materials emprats, sense la vàlua de l’art en sí mateix.
Damià Mulet és joier professional, traspassa amb el seu treball en l’altra direcció. Ell ha cercat i realitzat en els últims anys la seva expressió més i més a prop de l’art per l’art. La fascinació de les seves creacions aplicades, com també dels seus objectes escultòrics, es fruit de la seva fresquívola espontaneïtat combinada amb la disciplina. Ben arrelat en seu entorn, té curiositat pel vast món de l’art. Dintre ell viu una sensualitat molt natural. Des del fons, i amb tot respecte agafa i combina els elements que li proporciona la terra, la vorera de mar, els productes de les indústries, en continguts nous i sorprenents, curulls dels seus somnis i elaborats amb la meticulositat de la pròpia professió d’origen.
Damià ens oferta fe en l’art que és la veu de la transcendència en l’amor als detalls del “Bell de la Creació”
Eva Choung-Fux
Campos, 02. 2007