03 Ago artnit campos 2013
Instal·lació joieria
Ajuntament/Torre de Can Cos
FLOR DE TAPARERA
«Una bona campanera
s’aixeca molt dematí,
quan ve es temps d’anar a collir
es fruit de sa taparera…»
Tal com diu aquesta cançó, no podem parlar de Campos sense anomenar LA TAPARERA que, sobretot en un passat, engalanava els foraviles, voreres i racons del nostre poble. Una mata bianual família de les caparàcies, espinosa en estat silvestre, amb fulles carnoses i flors blanques o rosades molt vistoses amb els estams violetes. Les poncelles de les flors abans d’obrir són les tàperes que, en temps no molt llunyans, el seu cultiu i explotació eren una font molt important d’ingressos per a les famílies campaneres durant els mesos d’estiu.
Si parlam en plata, d’aquest material n’és bastit el distintiu honorífic municipal propi de l’Ajuntament de Campos que premia les accions extraordinàries de persones o entitats campaneres des de l’any 1982. “La flor de taparera” és un reconeixament dels seus mèrits artístics, culturals, laborals, valors cívics, pedagògics o humans en benefici de la societat campanera. A dia d’avui, nou en són els personatges guardonats: Gonzalo Torrente Ballester, Mn Bartomeu Ballester Monserrat, Miquel Roig Adrover, Mn Gabriel Reus Mas, Mn Guillem Bennàsser Alou, Toni Lladó Lladó, Miquel Aguiló Pomar, Gabriel Mayans Femenias i Sebastià Melià Barceló.
Però, qui no és mereixadora d’aquesta distinció més que la Torre de Can Cos, guardiana de la vila des del segle XVI? De base quadrada i de pedra roja, forma part del conjunt defensiu que en el passat protegia el poble dels seus enemics i per tant, és part del patrimoni històric de Campos. Testimoni fidel de les lleis, la justícia, els projectes, les festes, les paraules, els sentiments i els campaners de més de cinc segles. Damià Mulet i Vanrell, artista joier que amb les seves mans ha confeccionat en els darrers anys els distintius anteriors, a la segona edició d’ARTNIT/CAMPOS ha premiat i enjoiat la Torre adherida a La Sala, edifici municipal que data del 1649 i és allà on d’ençà, es decideix dia a dia, ple rere ple, el futur del nostre poble.
Miquel Oliver Adrover
Campos, estiu 2013